Diguem que m'estimes, jo faré veure
que m'ho crec, i juguem a estimar-nos. I deixa que m'ho cregui una estona mes,
el cubata encara esta ple.
I agafa la meva ma mentres em somrius i correm
pels carrers il·luminats de Barcelona i rimem-nos
d'aquests desgraciats que no els estima ningú.
I creu-te tu també que t’estimo potser
així aquesta nit es mes agradable, potser ho podem veure tot d'un color menys fosc, tot i ser de nit.
No sortim d'aquesta bombolla fins que surti el sol i que el sol ens agafi dormint, i cuan ens tornem a veure sabrem que si estem juntes, el mon es un lloc millor.
Tot i que ja no et cregui.
No sortim d'aquesta bombolla fins que surti el sol i que el sol ens agafi dormint, i cuan ens tornem a veure sabrem que si estem juntes, el mon es un lloc millor.
Tot i que ja no et cregui.
No hay comentarios:
Publicar un comentario