domingo, 4 de marzo de 2012


Diguem que m'estimes, jo faré veure que m'ho crec, i juguem a estimar-nos. I deixa que m'ho cregui una estona mes, el cubata encara esta ple.
I agafa la meva ma mentres em somrius i correm pels carrers il·luminats de Barcelona i rimem-nos d'aquests desgraciats que no els estima ningú.
I creu-te tu també que t’estimo potser així aquesta nit es mes agradable, potser ho podem veure tot d'un color menys fosc, tot i ser de nit.
No sortim d'aquesta bombolla fins que surti el sol i que el sol ens agafi dormint, i cuan ens tornem a veure sabrem que si estem juntes, el mon es un lloc millor. 
Tot i que ja no et cregui.

No hay comentarios:

Publicar un comentario