Jordi molist

- Ahir vas veure els éssers de la terra , els mateixos que poblen les teves fantasies. Amb el teu pare vas veure éssers imaginaris del cel, no vas veure àngels. I ahir vas veure éssers imaginaris de la terra, no eren pas dimonis.
- Però jo vaig veure el rostre de satanás!
La dona va riure amb ganes.
- No , Joan. El que vas veure , el que tant et va espantar, va saer la teva cara reflectida a l'aigua.
El noi, perplex, es va quedar mut un instant i després va mussitar:
- No pot ser, era el diable.
- No, no ho era pas - va remarcar ella, emfàtica -. O sí?
- Que voleu dir?
- Si anomenes diable l'odi, el rancor, la ràbia i el desig de venjança, aleshores sí, vas veure el diable en la teva imatge.
- Us burleu de mi.
- Vejam, ¿ de debò creus que, si jo tingués un pacte amb el diable o algun altre ésser poderós viuria en aquesta cabana plena de goteres? Busca els que viuen en palaus, els reis, els rics, els inquisidors, els poderosos. Ells sí que tenen pactes amb el diable i amb les seves pròpies passions.

En Joan la va mirar en silenci , seríos i ella va parar de riure i va dir:
- No. No me'n burlo pas. Jo també vaig odiar, també vaig estar desesperada, i en veure't , vaig saber que paties el mateix mal. Vaig voler saber fins on arribava el teu rancor i vaig veure que estaves disposat a tot per sadollar la teva passió assassina. Llavors vaig voler que la veiessis a la teva cara. Et vaig ajudar a entrar al món de les teves quimeres, ajudada d'un beruate, vaig atiar la teva ràbia i, quan la vas manifestar plenament, et vaig iluminar el rostre amb la gresola perquè la contemplessis tu mateix. La teva imatge et va esglaiar tant, que de seguida vas vomitar la fel i espero que també part te del teu odi.
El rancor es una malaltia i, si no saps desempallegar-te'n, et matarà.

El noi va continuar menjant, ara a poc a poc, mentre meditava aquelles paraules. No es podia creure que el monstre que havia vist fos el seu reflex.
- I això és tot? - va preguntar per fi- . Vaig venir buscant venjança, i l'únic que em dius és que deixi d'odiar?
- Si no odies, no necessites venjar-te.

Jordi Molist



Cada uno extraerá sus moralejas , yo creo que mas que un dios o mas que un demonio existen los sentimientos "buenos" y "malos"
Y quizás el diablo sea cuando odiamos, cuando tenemos rencor, cuando envidiamos y queremos hacer daño por ello, cuando queremos vengarnos...
O cuando el graaaaaan ser humano mata solo por dinero, se olvidan de que existe un continente que se mueren de hambre, lapidan a mujeres en las plazas, o meten a hombres inocentes en prisión.


Al principio el odio mitiga el dolor y es mas fácil a veces odiar , que sufrir.
Pero el odio solo destroza a alguien  , jamás lo hará mejor.






[ Hay libros que te eligen a ellos y ellos a ti y cuando acabas de leerlo , algo dentro de ti a cambiado.
Gran sensación ]