Viatjo per asfalt. Una parada de metro diferent cada semana, algu m'agafa la ma i les sensacions de cada moment em transporten a algun lloc de dins meu i m'agrada. Observo als vianants ara que vaig sola, notu la calor del sol creman-me la pell on es el tatuatge. Aquesta llibertat es increible. Adoru pasejar sola per Barbera a la llum del dia. Em sento gran i sola. El mon es nomes meu i a unes cuantes passes mes m'esperen uns llabis dolços que mestimen i em saborejen mentre jo els presiono contra els meus i l'estomac s'em remou. Quan em separu, els teus ulls son llum. Hi ha temps per tot. Per alimentarme de la meva soletat, per ella. A ningu altre agafaria amb tantes ganes i el sexe per sexe sempre le trobat una mica estupid. Testimu saps? Pero encara estic aprenent a manejar un sentiment tant inmens. Avegades penso que no estic preparada per tot aixo, la responsabilitat sempre l'he fugit. I ara es doble. Pero em mires, em somrius, em vens a buscar amb coche... i tota la por marcha. I jo segueixo caminant. Paset a paset. Aprenent a estimar-te. Aprenent a fer-me gran.
No hay comentarios:
Publicar un comentario