Un mati.

Era un matí precios. Et coneixia de molt poc pero em vaig acostar i com si estigues preparada ja estava al teu coche. Em dic lluna. Després et vaig besar i el rellotge es va parar. Tu treballaves a un super i jo em buscaba la vida intentar colar textos a editorials. La vida ens anava be, pero al trobar-nos tot va cambiar. A vegades et trobes persones que aconsegueixen arribar-te mes a dins que altres. Erem molt diferens. Jo vivia lluitant i tu et conformaves. Pero ninguna de les dos habia arribat on somiava cada nit.  Jo sempre anava accelerada i tu tot ho feies amb calma. Recordo aquelles tardes a la platja, reies sota el cel blau. La teva veu susurran-me testimu. I el vent ens acompañaba mentre les dos sanejavem tot allò que portava tant de temps opriminos. No recordo el dia que vas marchar fugin, igual que tu oblidaves les nits en que jo no era amb tu. Mes val no pensar en tot allò que ens separa. Mes val deixar-nos portar i ja esta, em deies un cop i un altre. Tota la resta no te importancia mentre m'estimis.