La nostra casa

Es difícil tornar a construir una casa quan s'ha caigut.
En ella hi havia tots els teus records, tots els teus esforços, tot l’alè ara desaprofitat
Potser és nomes que m'estimava aquella casa! Amb les seves coses bones, també les dolentes...

Ara agafa pic i pala i posa-t’hi de nou!
Però ha de ser una casa millor, i de color verd! Un verd viu, sinònim d'esperança.
No aquella casa tan gris, tan inestable però tan acollidora alhora, amb parets que ocultaven mil i un deliris.

Se que es difícil, però no impossible.
Quan s'ha destruït una casa de la manera radical en que us veu emportar la meva, no esperis mai construir-ne una d'igual! El territori a canviat, el pressupost. Les il·lusions, les ganes! I la intensitat amb el que el meu cor palpita.
Tot a canviat! per tant, comencem de nou. Com si allò no hagués existit mai. Nomes al meu record i a les meves armes, dóna-n’hi experiència

Ara camino lluny d'aquelles parets perquè ja no em queda una altre, m'emborratxo massa sovint d’amunt aquelles cendres que ja no i naixerà foc!

Ja es el moment d'acabar de ser del tot conscient que aquell ciment no pot refer-se, i que potser ni en tinc ganes... ja. I que si ara em poso mans a la obra serà jo sola amb mi, i ningú mes. Es màgic alçar un mon de la nada
I totes aquelles persones que m'acompanyen i em donen la ma, de la manera mes sana que ha existit mai.

Ja se sap quan es de difícil refer i tornar a començar quan realment T'AGRADAVA allà on vivies, joder.
Quan t’hi vas esforçar, pis a pis.
I la màgia? on queda la màgia? El que passava dins aquelles parets tan grises

Això es el que diuen que fan els perdedors: Mai tornen a començar. Es queden plorant entre les deixaries. Atrapats, esperant.
Esperant... QUE?

Jo mai e estat una perdedora, o si mes no vull pensar que no ho soc.
Jo construiré una nova casa, per mi. Encara que em costi molt d'esforç... mes i tot.
Es tracta de sortir del subsòl.

Ains... Quan amor desaprofitat solia dir-te entre tant de sorroll.